Video

…i després de 17 dies de música, cine i picknic, avui última sessió de Sala Montjuïc amb la projecció de GRAN TORINO! Aquí teniu les imatges del que ha estat aquesta desena edició. Gràcies a tots i totes les que ho heu fet possible!

Text




Avui projectem “Origen” de Christopher Nolan, cinema líquid segons Antonio José Navarro. Dimecres última classe magistral gratuïta a Estudio de cine. Això ja s’acaba!!!

El cine de Christopher Nolan es un cine líquido. La expresión, acuñada por el sociólogo polaco Zygmunt Bauman, da cuenta con precisión del tránsito de una modernidad “sólida” —estable, repetitiva— a una “líquida” –inestable, voluble– en la que las estructuras sociales y culturales ya no perduran el tiempo necesario para solidificarse y no sirven de puntos de referencia para los actos humanos. Este nuevo marco cultural exige a los individuos la renuncia al pensamiento y a la planificación a largo plazo —el olvido se presenta como condición del éxito—, que estén dispuestos a abandonar compromisos y lealtades; es decir, a despersonalizarse. Films como Memento(2000), El caballero oscuro (2008) u Origen(2010) son relatos no-teleológicos, al tratar sobre mundos líquidos o personajes arrastrados / condenados a vivir vidas fragmentadas: la búsqueda de su identidad, como tarea y responsabilidad vital del sujeto, construyéndose a sí mismos como último (y frustrado) intento de arraigo, confirma su inconclusión debido a la falta del telos de la modernidad.

Origenes un escalofriante viaje al fondo de la psique, protagonizada por un ladrón, Dom Cobb (Leonardo DiCaprio), capaz de robar los secretos del fondo del subconsciente durante el estado de sueño, cuando la mente se encuentra más vulnerable. Origen es un relato de ciencia-ficción metafísica que bebe directamente de Phillip K. Dick y su universo: no puede haber, ni hay, una única realidad objetiva; todo es una cuestión de percepción. En consecuencia, Origenen un ambiente de realidad virtual cercano al videojuego, mezcla de acción y misterios, poblado de personajes extraños y de paisajes tan surreales como fascinantes, inquietantes. A partir de esta premisa, Christopher Nolan propone un estudio de las posibilidades y límites del lenguaje cinematográfico a la hora de contar historias sobre nuestros conocimientos y emociones.

Text

Aquest divendres tinc el privilegi de compartir la projecció del meu curt “La Huida” amb “El tercer hombre”. Com que la música té una gran importància en meu curt, m’agradaria aprofitar l’ocasió per destacar la música de “El tercer hombre”, en concret de la peça principal “The Harry Lime Theme”. Diuen que el productor Peter Korda i el director Carol Reed van trobar per casualitat el músic Anton Karas tocant la seva cítara en  un club nocturn de Viena, i van decidir proposar-li de fer la música.
El resultat seria una de les bandes sonores més populars de la història del cine:
I ja de pas, passo la cançó de Micah P. Hinson “Don’t You Forget” que es pot escoltar durant aproximadament la meitat del que dura el meu curt “La Huida”:
http://www.youtube.com/watch?v=oBM2wGiJv2Q
Espero que disfruteu la projecció!
Víctor Carrey
Text

Descobrint la sombra de Orson Welles a “El tercer hombre” de la mà de Màrius Rubio. Aquesta nit a Sala Motnjuïc! i el proper 7 d’agost, classe magistral a Estudio de cine!

Al igual que su personage en la película Harry Lime, permanece escondido en la sombra, en off, siempre presente a partir de su ausencia, llegando a eclipsar y a girar el paradígma del protagonista-antagonista, a costa de su compañero y amigo Holly Martins (Joseph Cotten); Orson Welles ejerce la misma fuerza de su presencia, implicita o no, delante y detrás de la cámara. Una pelicula del notable director Carol Reed, que quiza en este caso deberia compartir titulos de credito con el monstruo Welles, del que veremos su influencia a partir de la forma cinematográfica propuesta en la película.

Text
(Fotograma curt “Viernes” de Xavi Puebla)

Agustí Argelich, director del festival de curtmetratges de Badalona FILMETS i redactor de Cinema 3 al canal 33 ens contagia el seu entusiasme pel gènere del curtmetratge. A Sala Montjuïc hi seguim apostant!


El curtmetratge és l’origen i l’essència del cinema, un gènere amb personalitat pròpia, cine en majúscules.
 
No és cap casualitat que milers d’espectadors assiteixin any rere any als festivals i mostres de curtmetratges que se celebren a Catalunya, tot i la manca de sensibilitat del sector (públic i privat) vers aquest format, tan valorat i promocionat a tot Europa.

El curtmetratge és el planter de totes les cinematografies. I és per això que ens hem de felicitar per aquesta sessió antològica, que ens permetrà reviure algunes de les pel·lícules catalanes que han fet història als festivals on han estat, i que han promocionat el nostre cinema més enllà de les nostres fronteres.

Curtmetratges d’escoles de cinema premiats als principals festivals de l’Estat, però que també han estat presents als festivals i mercats internacionals més prestigiosos. Una oportunitat única per gaudir d’algunes produccions dels darrers deu anys del Sala Montjuïc gràcies al talent dels nostres cineastes, “els de casa”.

Agustí Argelich

Video

Clara Segura: “INCENDIES és una història sobre les conseqüències que pot arribar a tenir una guerra civil però és una pel·lícula amb un missatge positiu: podem canviar-ho” Aquest dimecres 1 d’agost a Sala Montjuïc